
El dissabte vaig estar a Madrid i Alfredo Rubalcaba ens va explicar el laberint de la negociació de l'estatut valencià i del català. Davant de la complicació de l'articulat de l'estatut català i l'esforç per definir cada aspecte de la financiació; no tan sols calia definir la financiació de la sanitat doncs era necessari baixar a tots els aspectes i serveis de la sanitat. A banda de la posició política d'entendre que la quantitat de solidaritat es té que decidir entre tots i entre totes les comunitats, va ser interessant el debat sobre si alguns serveis son de l'estat i els ofereix l'autonomia (sistema del cupo basc) o son de l'autonomia. Una mena de debat sobre l'estat confederal o federal.
L'estatut valencià semblava menys complicat i per tant tots vèiem la possibilitat de millorar-lo per el que respecta al punts que s'han transformat en els puntos de la discordia de l'esquerra valenciana. La nit del dimecres en que Zaplana i Rubalcaba es reuniren l'estatut es trencà per que a Zaplana una mica més de soroll a l'entorn de l'Estat no li semblava mal. La intransigència del PP no fea possible altre estatut. La decisió pivotava sobre dues úniques opcions: Escenificació del trencament o l'estatut pactat. Sobre les dues opcions poden hi haver postures confrontades però estatut tan sols hi havia un possible. I l'unic que no ha fet possible altres alternatives ha segut un PP tancat en la dreta dels Reis Catòlics. I sembla que darrerament ho perdem de vista.



0 comentaris:
Publica un comentari